Els sòls

El sòl és un cos natural, no consolidat, compost per sòlids (material mineral i orgànic), líquids i gasos, que es caracteritza per tenir horitzons o capes diferencials, resultat de les addicions, pèrdues, transferències i transformacions d'energia i matèria a través del temps, i l'espessor del qual pot anar des de la superfície terrestre fins a diversos metres de profunditat. El sòl constitueix un recurs natural de gran importància, que desenvolupa unes funcions en la superfície terrestre com reactor natural i hàbitat d'organismes. El sòl és un element filtrant, amortidor i transformador, que regula els cicles de l'aigua i els biogeoquímics. El sòl, a més, promou fenòmens de transpiració de l'aire a través de la superfície. Hàbitat d'organismes i reserva genètica. El sòl constitueix, juntament amb l'aigua, l'aire i la llum solar, el fonament de la vida en els ecosistemes terrestres, alberga una gran diversitat d'organismes i microorganismes.

Les relacions entre els éssers vius. Les relacions interespecífiques

Les següents presentacions ens mostren les relacions que estableixen els éssers vius i el tipus de relacions interespecífiques.

Relacions éssers Vius 1er  E So I 1er  Batx

View more presentations from yolandatorres.

Relacions interespecífiques

View more documents from lluisdegibert.

RELACIONS DE LA BIOCENOSI

View more presentations from mredon6.

Salvem la Terra

El futur de la Terra es troba a les nostres mans!

Us presento un portal d'Internet anomenat "Salvem la Terra" que intenta que siguem conscients de les fragilitats del medi ambient i de la importància que es mantingui en equilibri. En la seva introducció diu que:

El medi ambient on vivim és força complex: mars plens de vida s'alternen amb continents que tenen gran varietat d'ecosistemes, com ara tundres, boscos, sabanes, rius i selves tropicals, on viuen multitud d'éssers vius. L'equilibri natural de tots aquests ecosistemes és fràgil, però resulta imprescindible perquè la vida continuï.

Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l'equilibri de la biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de residus, contaminant l'aire i enverinant els rius i mars. El rescalfament del clima de la Terra causat per l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa d'ozó que protegeix el planeta, la tala dels boscos tropicals, la pèrdua arreu del món de sòl fèrtil, la pèrdua accelerada d'espècies salvatges, així com la misèria creixent entre els pobres de la Terra, representen els nous problemes amb què s'haurà d'enfrontar la humanitat si vol salvar el planeta. Moltes activitats humanes trenquen l'equilibri natural de la Biosfera.

No podem oblidar que el nostre entorn influeix i repercuteix directament en la nostra salut. Atacar el medi és, a la llarga, atacar-nos nosaltres mateixos. Només una educació mediambiental correcta i generalitzada permetrà que el desig de progrés de les societats actuals sigui compatible amb la protecció i la conservació del medi en què vivim. Hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d'avui, sinó també per a les persones del demà. El futur dels éssers vius sobre la Terra no està gens garantit, si no comencem a respectar el nostre planeta i aprenem les lliçons de l'Ecologia.

Per tant, en aquest portal trobarem diferents apartats sobre els problemes ambientals:

- L'aigua un bé escàs
- La contaminació de l'aigua dolça
- La contaminació del mar
- La contaminació atmosfèrica
- La pluja àcida
- La contaminació radioactiva
- L'efecte hivernacle
- L'afebliment de la capa d'ozó
- Residus tòxics
- La destrucció dels hàbitats

Per últim tenim unes endevinalles per a exercitar el que hem après.

L'equilibri entre l'activitat humana i el manteniment dels ecosistemes

La xarxa d'espais protegits europeus Natura 2000 és plena d'exemples d'equilibri entre l'activitat humana i el manteniment dels ecosistemes. "El medi ambient" explica en què consisteix aquesta xarxa i parla d'algunes experiències concretes.

La ramaderia extensiva ha suplit durant segles els ramats de cavalls salvatges i de bisons en el paper de mantenidors de les praderies a les grans planes de l'Europa central. Però l'abandó de la ramaderia extensiva ha posat en perill les praderies litorals, en afavorir el creixement arbustiu i de canyissars. Canvia l'ecosistema, i les aus que no poden aterrar marxen. La Reserva Natural de Luitemaa va impulsar un projecte de restauració finançat per la Unió Europea que ha permès el retorn de les aus gràcies al foment de la ramaderia tradicional.

La xarxa d'espais protegits europeus Natura 2000 és plena d'exemples de contribució entre l'activitat humana i el manteniment de l'equilibri dels ecosistemes. Com els arrossars als deltes dels rius ibèrics o l'explotació salina i les piscifactories a Portugal, que preserven els aiguamolls i, de retruc, faciliten l'alimentació a les aus de potes llargues.
La xarxa consta de vint-i-cinc mil zones, que abasten vuit-cents mil quilòmetres quadrats, el 20 % del territori de la Unió Europea. Amb la incorporació de Romania i Bulgària, s'arribarà als vint-i-vuit mil espais, amb un milió de quilòmetres quadrats.

Tot plegat no és pas una qüestió d'estètica, sinó l'intent d'aturar, l'any 2010, la pèrdua de biodiversitat, un símptoma de destrucció de l'equilibri natural, que és el que garanteix la qualitat de l'agricultura, de la pesca, de l'aigua que bevem i de l'aire que respirem.

L'ecosistema

Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten en un lloc determinat,les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema.
Així, s'entén per cadena alimentària o tròfica cadascuna de les relacions alimentàries que s'estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.
D'ecosistemes n'hi ha per tot el planeta.
Passa, però, que l'acció de l'home a una escala fins ara mai coneguda està influint en molts ecosistemes i fins i tot destruint-los. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes són:

• Destrucció i fragmentació d'hàbitats
• Canvi climàtic
• Contaminació
• Espècies introduïdes
• Sobreexplotació

Controlar el canvi dels ecosistemes pot ser un dels reptes més importants amb els que la humanitat s'hagi d'enfrontar. La protecció dels ecosistemes naturals que queden en parcs naturals i altres àrees protegides és decisiva.

El Sol com a gènesi de totes les energies

 
El Sol, l'astre rei, és font de vida i de totes les energies que fem servir. L'espai "Energi K" descobreix les utilitats energètiques que té.

Des de fa milions d'anys, el Sol emet llum i calor provinents de les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior. En aquestes reaccions, l'hidrogen es converteix en heli. El Sol té 110 vegades el diàmetre de la Terra i és el seu nucli el que produeix el 90 % de l'energia. A banda de ser font de vida, l'efecte del Sol sobre la Terra comporta una sèrie de fenòmens que originen, de manera directa o indirecta, totes les fonts d'energia.

El meteoròleg Eloi Cordomí explica que el Sol és la principal font d'energia que tenim al planeta Terra. El Sol, per exemple, escalfa l'aire i l'aigua dels oceans, i això fa que es formin els núvols de precipitació, que poden deixar pluges. Si aquestes pluges cauen sobre les muntanyes, seran aprofitades pels rius i després aniran als embassaments. Als embassaments s'hi pot obtenir energia hidroelèctrica, que es pot aprofitar a la llar en forma d'electricitat.

Tant el carbó com el petroli provenen de plantes que van existir fa milions d'anys i que van créixer gràcies al Sol. D'altra banda, l'energia directa que arriba del Sol es pot aprofitar a través de plaques fotovoltaiques o de plaques tèrmiques.

A banda de ser la font de totes les energies, el Sol també és la base dels processos biològics. Gràcies a la radiació ultraviolada del Sol, les plantes fan la fotosíntesi i el cos humà produeix vitamina D.

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet retenir l'energia del Sol. El problema és que actualment s'emeten més gasos CO2 d'efecte hivernacle i això fa que es quedi més energia a la Terra de la que tocaria, i, per tant, que l'atmosfera tendeixi a anar-se escalfant.