Les relacions entre els éssers vius. Les relacions interespecífiques

Les següents presentacions ens mostren les relacions que estableixen els éssers vius i el tipus de relacions interespecífiques.

Relacions éssers Vius 1er  E So I 1er  Batx

View more presentations from yolandatorres.

Relacions interespecífiques

View more documents from lluisdegibert.

RELACIONS DE LA BIOCENOSI

View more presentations from mredon6.

Les proporcions de l'univers

És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l'Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures...
Per explicar les proporcions del Sistema Solar, hi ha un mètode que, per la seva eficàcia didàctica, ha esdevingut un clàssic. El mètode consisteix a simular el Sol i els planetes utilitzant objectes ben quotidians.
El Sol té un diàmetre d'un milió 400 mil quilòmetres. Suposarem que el Sol és un globus inflat d'un metre de diàmetre, i imaginarem la resta del Sistema Solar en referència a aquest globus.
El primer planeta, Mercuri, mesura 3 mil·límetres i mig: al costat del globus solar és com una llentia. Per la seva banda, Venus és com un cigró de 9 mil·límetres, i la Terra un altre cigró d'uns 10 mil·límetres.
La Lluna és una altra llentia, similar a la de Mercuri. Mart és petit comparat amb la Terra: és com un pèsol. Júpiter fa més de 10 centímetres de diàmetre; per exemple: és com una taronja molt gran.
Saturn és un cas especial: és una taronja de mida normal, però al seu voltant porta un anell molt fi, molt més fi que un paper de fumar, d'uns 20 centímetres de diàmetre. Urà i Neptú són com dues prunes. I l'últim dels planetes, Plutó, no fa més d'un mil·límetre i mig: com un gra de caviar.
Aquest Sistema Solar simulat permet, també, il·lustrar les distàncies que hi ha entre els seus components.
La llentia del planeta Mercuri està separada uns 42 metres del globus solar. Per la seva banda, el cigró de Venus es troba a uns 78 metres.
El cigró de la nostra Terra està situat a més de 100 metres del globus central. La llentia de la Lluna està a una mica més d'un pam del cigró Terra. El pèsol de Mart està a 164 metres del Sol.
La gran taronja de Júpiter, a més de mig quilòmetre. Saturn, amb l'anell, a una mica més d'un quilòmetre. La pruna d'Urà a uns dos quilòmetres, i l'altra pruna de Neptú a més de tres quilòmetres. El minúscul Plutó, el gra de caviar, es troba a més de 4 quilòmetres del globus solar.
Tot això pel que fa als astres del Sistema Solar, als astres situats, diguem, 'aquí mateix'. Però pel que fa a les estrelles i a les galàxies, el símil aviat deixa de ser eficaç, aviat torna a trontollar la nostra capacitat de comprensió.
L'estrella més propera, la Pròxima del Centaure, està a uns 4 anys-llum de distància, això és, a 29 mil quilòmetres del nostre globus solar simulat. Dit d'una altra manera: si situem el globus solar a Barcelona, la Pròxima del Centaure és un globus similar situat al mig de la Xina.
Pel que fa a la galàxia d'Andròmeda, la més brillant del firmament, es trobaria a uns 15 mil milions de quilòmetres de Barcelona. És a dir: unes dues vegades i mitja la distància que hi ha, en la realitat, d'aquí a Plutó.
En fi, per més que les simulem, les dimensions de l'Univers sempre desbordaran la nostra imaginació.

Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau" sobre aquestes proporcions de l'Univers:

El big bang: l'origen de l'univers, i el seu final?

Al començament, no existia l'espai, ni el temps, ni el buit. Però, fa catorze mil milions d'anys, es va produir una singularitat.
La singularitat, de densitat infinita, va començar a expandir-se. L'esdeveniment es coneix com Big Bang, el gran esclat. Aleshores va començar l'existència de l'espai, el temps i el moviment.
Un instant després, la temperatura era de 100 quintilions de graus. Tot consistia en un plasma format per fotons, partícules i antipartícules que s'anihilaven entre si.
Dos segons després de l'esclat, la temperatura havia baixat a 10 mil milions de graus. Només hi havia radiació, hidrogen, neutrons i electrons.
Al cap d'un minut i mig, la temperatura era de mil milions de graus. Aleshores, es van formar els primers nuclis atòmics d'hidrogen pesant. Col·lisionant entre si o amb protons, es van crear els àtoms d'heli i, en menor proporció, els de beril·li, liti i bor. Fins aquí, els primers quinze minuts de l'Univers.
Durant els següents 300 mil anys, la temperatura va baixar fins a 4 mil graus, i l'expansió es va alentir. Els nuclis atòmics captaven electrons i formaven àtoms complets.
Dos milions d'anys després, fluctuacions en la densitat en la matèria van provocar la formació de condensacions. Grans masses d'hidrogen i d'heli van constituir-se en galàxies.
Altres condensacions de partícules, dins de les galàxies, van donar lloc al naixement d'estrelles. Les elevades temperatures internes causaven radiacions lluminoses. Aleshores, l'Univers es va fer visible.
Tot això va succeir en un temps relativament curt. Així va ser l'origen, però, quin és el destí de l'Univers?
Quan moren, les estrelles grans esclaten i escampen la matèria per l'espai, i l'enriqueixen; molts dels seus nuclis es converteixen en forats negres.
En canvi, les estrelles petites moren refredant-se. D'aquesta manera, les galàxies van omplint-se de matèria fosca: de forats negres, d'estrelles apagades i de planetes erms.
Per l'acció gravitatòria, les galàxies es van agrupant en cúmuls, i formen, a la llarga, una xarxa esponjosa de galàxies.
Els cúmuls es separen entre si, perquè l'espai continua expansionant-se.
Tota la matèria de l'Univers interacciona gravitatòriament. El ritme de l'expansió es va desaccelerant, però es creu que la gravetat de l'Univers no serà capaç d'aturar-la.
D'aquí a cent bilions d'anys, tots els cossos calents -les estrelles i els nuclis de galàxies- s'hauran apagat.
D'aquí a 10 trilions d'anys, l'evolució de les galàxies haurà cessat. Els seus nuclis seran grans forats negres. Aquests forats negres aniran absorbint la matèria restant, però, molt lentament, acabaran dissipant-se.
D'aquí a 10 mil sextilions d'anys, el procés arribarà al final. Serà, de nou, una època fosca.
Ningú no pot saber el que passarà després. Potser aparegui una altra singularitat que encengui un nou univers.


Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau"

El problema de les escombraries

"El problema de les escombraries" és un video que ens vol fer reflexionar sobre els aspectes més importants de la contaminació del medi ambient i els danys que ocasiona en el sistema ecològic. El problema de les escombraries: possibilitats i límits del reciclatge.




Aquí tenim un enllaç curiós que ens comenta el problema de les escombraries una mica en clau d'humor, però de manera impactant: L'era de les escombraries.


En aquest petit documental "Història de les escombraries"  ("The history of the stuff" d'Anine Leonard) s'exposen de manera senzilla i entenedora les diferents raons per les que el sistema econòmic basat en el consumisme és insostenible i està afectant greument al planeta:

Salvem la Terra

El futur de la Terra es troba a les nostres mans!

Us presento un portal d'Internet anomenat "Salvem la Terra" que intenta que siguem conscients de les fragilitats del medi ambient i de la importància que es mantingui en equilibri. En la seva introducció diu que:

El medi ambient on vivim és força complex: mars plens de vida s'alternen amb continents que tenen gran varietat d'ecosistemes, com ara tundres, boscos, sabanes, rius i selves tropicals, on viuen multitud d'éssers vius. L'equilibri natural de tots aquests ecosistemes és fràgil, però resulta imprescindible perquè la vida continuï.

Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l'equilibri de la biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de residus, contaminant l'aire i enverinant els rius i mars. El rescalfament del clima de la Terra causat per l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa d'ozó que protegeix el planeta, la tala dels boscos tropicals, la pèrdua arreu del món de sòl fèrtil, la pèrdua accelerada d'espècies salvatges, així com la misèria creixent entre els pobres de la Terra, representen els nous problemes amb què s'haurà d'enfrontar la humanitat si vol salvar el planeta. Moltes activitats humanes trenquen l'equilibri natural de la Biosfera.

No podem oblidar que el nostre entorn influeix i repercuteix directament en la nostra salut. Atacar el medi és, a la llarga, atacar-nos nosaltres mateixos. Només una educació mediambiental correcta i generalitzada permetrà que el desig de progrés de les societats actuals sigui compatible amb la protecció i la conservació del medi en què vivim. Hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d'avui, sinó també per a les persones del demà. El futur dels éssers vius sobre la Terra no està gens garantit, si no comencem a respectar el nostre planeta i aprenem les lliçons de l'Ecologia.

Per tant, en aquest portal trobarem diferents apartats sobre els problemes ambientals:

- L'aigua un bé escàs
- La contaminació de l'aigua dolça
- La contaminació del mar
- La contaminació atmosfèrica
- La pluja àcida
- La contaminació radioactiva
- L'efecte hivernacle
- L'afebliment de la capa d'ozó
- Residus tòxics
- La destrucció dels hàbitats

Per últim tenim unes endevinalles per a exercitar el que hem après.

Els problemes ambientals: la contaminació

Quan parlem de contaminació ens referim a l'alteració d'un medi natural per la incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels ecosistemes afectats. La contaminació generalment augmenta el flux energètic, per tant la productivitat de l'ecosistema, però disminueix la diversitat. Els diferents agents contaminants (deixalles i partícules industrials i mineres, gasos, residus sòlids urbans, restes orgàniques, aigües residuals, pesticides, materials radioactius i els sorolls que es generen a les grans zones urbanes) determinen els diferents tipus de contaminació. El fort impacte de l’home sobre la natura és causat per l’augment exagerat del consum d’energia per individu.  
Podem profunditzar més sobre els problemes ambientals i sobre la contaminació en aquests enllaços.

Gramàtica bàsica catalana

Afegeixo un enllaç en el que podrem repassar les normes bàsiques de la gramàtica catalana sempre que ens calgui. Autoaprenentatge de la llengua catalana per Internet.