Es pot considerar com a matèria tot allò que ocupa un lloc a l'espai. Des del punt de vista físic, es considera que tota la matèria esta constituïda per un o més tipus de partícules fonamentals, de mida petitíssima. La matèria que observem en el nostre entorn s'organitza en forma d'àtoms, molècules, etc. Depenent de la temperatura i la pressió, la matèria pot existir en estats diferents. Les més conegudes són la fase sòlida, la líquida i la gasosa, però n'hi ha d'altres: plasma, superfluid i condensat
Ingredients de l'univers: Un conjunt de materials didàctics, multimèdia i on line que versen sobre els continguts de matèria, força i energia de Ciències de la Naturalesa de primer cicle de l'ESO.
A l'Aula d'Acollida de l'I.E.S Guineueta hem estat realitzant aquests últims dies uns murals sobre les llengües del món i sobre qüestions que han sorgit sobre el tema de les llengües en general.
Ens trobem al segle més calent dels últims 600 anys. La gran contaminació de gasos a l’atmosfera està creant una capa que impedeix que el calor s’escapi un cop ha rebotat a la terra. Això causa un escalfament del planeta que provoca l'efecte hivernacle. Aquí diversos enllaços amb recursos sobre el canvi climàtic i l'efecte hivernacle. Aquest escalfament del planeta fa témer als entesos que sigui el començament d’un ràpid canvi climàtic. Es poden veure a continuació diverses presentacions sobre aquest problema ambiental global:
A la pàgina web de linguamon podem trobar també "els mapes vius", una activitat interactiva on podrem veure també mapes de llengües i alhora crear-los.
Hi ha un projecte d'activitats preparades per donar a conèixer el Portfolio Europeo de las Lenguas. Pot ser de gran utilitat per l' ESO per informar a l'alumnat sobre el "Portfolio" i per presentar-ho a classe.
El sòl és un cos natural, no consolidat, compost per sòlids (material mineral i orgànic), líquids i gasos, que es caracteritza per tenir horitzons o capes diferencials, resultat de les addicions, pèrdues, transferències i transformacions d'energia i matèria a través del temps, i l'espessor del qual pot anar des de la superfície terrestre fins a diversos metres de profunditat. El sòl constitueix un recurs natural de gran importància, que desenvolupa unes funcions en la superfície terrestre com reactor natural i hàbitat d'organismes. El sòl és un element filtrant, amortidor i transformador, que regula els cicles de l'aigua i els biogeoquímics. El sòl, a més, promou fenòmens de transpiració de l'aire a través de la superfície. Hàbitat d'organismes i reserva genètica. El sòl constitueix, juntament amb l'aigua, l'aire i la llum solar, el fonament de la vida en els ecosistemes terrestres, alberga una gran diversitat d'organismes i microorganismes.
És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l'Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures...
Per explicar les proporcions del Sistema Solar, hi ha un mètode que, per la seva eficàcia didàctica, ha esdevingut un clàssic. El mètode consisteix a simular el Sol i els planetes utilitzant objectes ben quotidians.
El Sol té un diàmetre d'un milió 400 mil quilòmetres. Suposarem que el Sol és un globus inflat d'un metre de diàmetre, i imaginarem la resta del Sistema Solar en referència a aquest globus.
El primer planeta, Mercuri, mesura 3 mil·límetres i mig: al costat del globus solar és com una llentia. Per la seva banda, Venus és com un cigró de 9 mil·límetres, i la Terra un altre cigró d'uns 10 mil·límetres.
La Lluna és una altra llentia, similar a la de Mercuri. Mart és petit comparat amb la Terra: és com un pèsol. Júpiter fa més de 10 centímetres de diàmetre; per exemple: és com una taronja molt gran.
Saturn és un cas especial: és una taronja de mida normal, però al seu voltant porta un anell molt fi, molt més fi que un paper de fumar, d'uns 20 centímetres de diàmetre. Urà i Neptú són com dues prunes. I l'últim dels planetes, Plutó, no fa més d'un mil·límetre i mig: com un gra de caviar.
Aquest Sistema Solar simulat permet, també, il·lustrar les distàncies que hi ha entre els seus components.
La llentia del planeta Mercuri està separada uns 42 metres del globus solar. Per la seva banda, el cigró de Venus es troba a uns 78 metres.
El cigró de la nostra Terra està situat a més de 100 metres del globus central. La llentia de la Lluna està a una mica més d'un pam del cigró Terra. El pèsol de Mart està a 164 metres del Sol.
La gran taronja de Júpiter, a més de mig quilòmetre. Saturn, amb l'anell, a una mica més d'un quilòmetre. La pruna d'Urà a uns dos quilòmetres, i l'altra pruna de Neptú a més de tres quilòmetres. El minúscul Plutó, el gra de caviar, es troba a més de 4 quilòmetres del globus solar.
Tot això pel que fa als astres del Sistema Solar, als astres situats, diguem, 'aquí mateix'. Però pel que fa a les estrelles i a les galàxies, el símil aviat deixa de ser eficaç, aviat torna a trontollar la nostra capacitat de comprensió.
L'estrella més propera, la Pròxima del Centaure, està a uns 4 anys-llum de distància, això és, a 29 mil quilòmetres del nostre globus solar simulat. Dit d'una altra manera: si situem el globus solar a Barcelona, la Pròxima del Centaure és un globus similar situat al mig de la Xina.
Pel que fa a la galàxia d'Andròmeda, la més brillant del firmament, es trobaria a uns 15 mil milions de quilòmetres de Barcelona. És a dir: unes dues vegades i mitja la distància que hi ha, en la realitat, d'aquí a Plutó.
En fi, per més que les simulem, les dimensions de l'Univers sempre desbordaran la nostra imaginació.
Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau" sobre aquestes proporcions de l'Univers:
