Les relacions entre els éssers vius. Les relacions interespecífiques

Les següents presentacions ens mostren les relacions que estableixen els éssers vius i el tipus de relacions interespecífiques.

Relacions éssers Vius 1er  E So I 1er  Batx

View more presentations from yolandatorres.

Relacions interespecífiques

View more documents from lluisdegibert.

RELACIONS DE LA BIOCENOSI

View more presentations from mredon6.

Les proporcions de l'univers

És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l'Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures...
Per explicar les proporcions del Sistema Solar, hi ha un mètode que, per la seva eficàcia didàctica, ha esdevingut un clàssic. El mètode consisteix a simular el Sol i els planetes utilitzant objectes ben quotidians.
El Sol té un diàmetre d'un milió 400 mil quilòmetres. Suposarem que el Sol és un globus inflat d'un metre de diàmetre, i imaginarem la resta del Sistema Solar en referència a aquest globus.
El primer planeta, Mercuri, mesura 3 mil·límetres i mig: al costat del globus solar és com una llentia. Per la seva banda, Venus és com un cigró de 9 mil·límetres, i la Terra un altre cigró d'uns 10 mil·límetres.
La Lluna és una altra llentia, similar a la de Mercuri. Mart és petit comparat amb la Terra: és com un pèsol. Júpiter fa més de 10 centímetres de diàmetre; per exemple: és com una taronja molt gran.
Saturn és un cas especial: és una taronja de mida normal, però al seu voltant porta un anell molt fi, molt més fi que un paper de fumar, d'uns 20 centímetres de diàmetre. Urà i Neptú són com dues prunes. I l'últim dels planetes, Plutó, no fa més d'un mil·límetre i mig: com un gra de caviar.
Aquest Sistema Solar simulat permet, també, il·lustrar les distàncies que hi ha entre els seus components.
La llentia del planeta Mercuri està separada uns 42 metres del globus solar. Per la seva banda, el cigró de Venus es troba a uns 78 metres.
El cigró de la nostra Terra està situat a més de 100 metres del globus central. La llentia de la Lluna està a una mica més d'un pam del cigró Terra. El pèsol de Mart està a 164 metres del Sol.
La gran taronja de Júpiter, a més de mig quilòmetre. Saturn, amb l'anell, a una mica més d'un quilòmetre. La pruna d'Urà a uns dos quilòmetres, i l'altra pruna de Neptú a més de tres quilòmetres. El minúscul Plutó, el gra de caviar, es troba a més de 4 quilòmetres del globus solar.
Tot això pel que fa als astres del Sistema Solar, als astres situats, diguem, 'aquí mateix'. Però pel que fa a les estrelles i a les galàxies, el símil aviat deixa de ser eficaç, aviat torna a trontollar la nostra capacitat de comprensió.
L'estrella més propera, la Pròxima del Centaure, està a uns 4 anys-llum de distància, això és, a 29 mil quilòmetres del nostre globus solar simulat. Dit d'una altra manera: si situem el globus solar a Barcelona, la Pròxima del Centaure és un globus similar situat al mig de la Xina.
Pel que fa a la galàxia d'Andròmeda, la més brillant del firmament, es trobaria a uns 15 mil milions de quilòmetres de Barcelona. És a dir: unes dues vegades i mitja la distància que hi ha, en la realitat, d'aquí a Plutó.
En fi, per més que les simulem, les dimensions de l'Univers sempre desbordaran la nostra imaginació.

Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau" sobre aquestes proporcions de l'Univers:

El big bang: l'origen de l'univers, i el seu final?

Al començament, no existia l'espai, ni el temps, ni el buit. Però, fa catorze mil milions d'anys, es va produir una singularitat.
La singularitat, de densitat infinita, va començar a expandir-se. L'esdeveniment es coneix com Big Bang, el gran esclat. Aleshores va començar l'existència de l'espai, el temps i el moviment.
Un instant després, la temperatura era de 100 quintilions de graus. Tot consistia en un plasma format per fotons, partícules i antipartícules que s'anihilaven entre si.
Dos segons després de l'esclat, la temperatura havia baixat a 10 mil milions de graus. Només hi havia radiació, hidrogen, neutrons i electrons.
Al cap d'un minut i mig, la temperatura era de mil milions de graus. Aleshores, es van formar els primers nuclis atòmics d'hidrogen pesant. Col·lisionant entre si o amb protons, es van crear els àtoms d'heli i, en menor proporció, els de beril·li, liti i bor. Fins aquí, els primers quinze minuts de l'Univers.
Durant els següents 300 mil anys, la temperatura va baixar fins a 4 mil graus, i l'expansió es va alentir. Els nuclis atòmics captaven electrons i formaven àtoms complets.
Dos milions d'anys després, fluctuacions en la densitat en la matèria van provocar la formació de condensacions. Grans masses d'hidrogen i d'heli van constituir-se en galàxies.
Altres condensacions de partícules, dins de les galàxies, van donar lloc al naixement d'estrelles. Les elevades temperatures internes causaven radiacions lluminoses. Aleshores, l'Univers es va fer visible.
Tot això va succeir en un temps relativament curt. Així va ser l'origen, però, quin és el destí de l'Univers?
Quan moren, les estrelles grans esclaten i escampen la matèria per l'espai, i l'enriqueixen; molts dels seus nuclis es converteixen en forats negres.
En canvi, les estrelles petites moren refredant-se. D'aquesta manera, les galàxies van omplint-se de matèria fosca: de forats negres, d'estrelles apagades i de planetes erms.
Per l'acció gravitatòria, les galàxies es van agrupant en cúmuls, i formen, a la llarga, una xarxa esponjosa de galàxies.
Els cúmuls es separen entre si, perquè l'espai continua expansionant-se.
Tota la matèria de l'Univers interacciona gravitatòriament. El ritme de l'expansió es va desaccelerant, però es creu que la gravetat de l'Univers no serà capaç d'aturar-la.
D'aquí a cent bilions d'anys, tots els cossos calents -les estrelles i els nuclis de galàxies- s'hauran apagat.
D'aquí a 10 trilions d'anys, l'evolució de les galàxies haurà cessat. Els seus nuclis seran grans forats negres. Aquests forats negres aniran absorbint la matèria restant, però, molt lentament, acabaran dissipant-se.
D'aquí a 10 mil sextilions d'anys, el procés arribarà al final. Serà, de nou, una època fosca.
Ningú no pot saber el que passarà després. Potser aparegui una altra singularitat que encengui un nou univers.


Veiem aquest reportatge del programa "Nostra nau"

El problema de les escombraries

"El problema de les escombraries" és un video que ens vol fer reflexionar sobre els aspectes més importants de la contaminació del medi ambient i els danys que ocasiona en el sistema ecològic. El problema de les escombraries: possibilitats i límits del reciclatge.




Aquí tenim un enllaç curiós que ens comenta el problema de les escombraries una mica en clau d'humor, però de manera impactant: L'era de les escombraries.


En aquest petit documental "Història de les escombraries"  ("The history of the stuff" d'Anine Leonard) s'exposen de manera senzilla i entenedora les diferents raons per les que el sistema econòmic basat en el consumisme és insostenible i està afectant greument al planeta:

Salvem la Terra

El futur de la Terra es troba a les nostres mans!

Us presento un portal d'Internet anomenat "Salvem la Terra" que intenta que siguem conscients de les fragilitats del medi ambient i de la importància que es mantingui en equilibri. En la seva introducció diu que:

El medi ambient on vivim és força complex: mars plens de vida s'alternen amb continents que tenen gran varietat d'ecosistemes, com ara tundres, boscos, sabanes, rius i selves tropicals, on viuen multitud d'éssers vius. L'equilibri natural de tots aquests ecosistemes és fràgil, però resulta imprescindible perquè la vida continuï.

Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l'equilibri de la biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de residus, contaminant l'aire i enverinant els rius i mars. El rescalfament del clima de la Terra causat per l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa d'ozó que protegeix el planeta, la tala dels boscos tropicals, la pèrdua arreu del món de sòl fèrtil, la pèrdua accelerada d'espècies salvatges, així com la misèria creixent entre els pobres de la Terra, representen els nous problemes amb què s'haurà d'enfrontar la humanitat si vol salvar el planeta. Moltes activitats humanes trenquen l'equilibri natural de la Biosfera.

No podem oblidar que el nostre entorn influeix i repercuteix directament en la nostra salut. Atacar el medi és, a la llarga, atacar-nos nosaltres mateixos. Només una educació mediambiental correcta i generalitzada permetrà que el desig de progrés de les societats actuals sigui compatible amb la protecció i la conservació del medi en què vivim. Hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d'avui, sinó també per a les persones del demà. El futur dels éssers vius sobre la Terra no està gens garantit, si no comencem a respectar el nostre planeta i aprenem les lliçons de l'Ecologia.

Per tant, en aquest portal trobarem diferents apartats sobre els problemes ambientals:

- L'aigua un bé escàs
- La contaminació de l'aigua dolça
- La contaminació del mar
- La contaminació atmosfèrica
- La pluja àcida
- La contaminació radioactiva
- L'efecte hivernacle
- L'afebliment de la capa d'ozó
- Residus tòxics
- La destrucció dels hàbitats

Per últim tenim unes endevinalles per a exercitar el que hem après.

Els problemes ambientals: la contaminació

Quan parlem de contaminació ens referim a l'alteració d'un medi natural per la incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels ecosistemes afectats. La contaminació generalment augmenta el flux energètic, per tant la productivitat de l'ecosistema, però disminueix la diversitat. Els diferents agents contaminants (deixalles i partícules industrials i mineres, gasos, residus sòlids urbans, restes orgàniques, aigües residuals, pesticides, materials radioactius i els sorolls que es generen a les grans zones urbanes) determinen els diferents tipus de contaminació. El fort impacte de l’home sobre la natura és causat per l’augment exagerat del consum d’energia per individu.  
Podem profunditzar més sobre els problemes ambientals i sobre la contaminació en aquests enllaços.

Gramàtica bàsica catalana

Afegeixo un enllaç en el que podrem repassar les normes bàsiques de la gramàtica catalana sempre que ens calgui. Autoaprenentatge de la llengua catalana per Internet.

Un repàs a l'energia

 


Aquest documental tracta de varis aspectes referents a l'energia: el fred a la mediterrània, formes antigues d'energia, revolució industrial, contaminació i diferents tipus d'energia. Ens serveix de repàs i  d'introducció.

Amb els moderns sistemes de calefacció, el fred ha deixat de ser un problema per a l'home. En altres èpoques, però, el fred va ser un dels principals obstacles per a la humanitat. L'home necessitava el foc per escalfar-se i coure els aliments. A partir de la segona meitat del segle XIX, el carbó, el petroli i l'electricitat van contribuir a perfeccionar els sistemes de calefacció.

El Sol és la font energètica per excel·lència. L'home, a més de cremar fusta i originar el fenomen de la combustió, també fa servir energia fòssil, com el carbó mineral, el gas natural o el petroli.

La gasolina produeix fums contaminants, que juntament amb els produïts per la calefacció i les indústries, són més difícils d'eliminar davant una situació d'inversió tèrmica o estancament atmosfèric. Pel que fa al plom que se'n desprèn, una bona part l'absorbeixen les fulles dels arbres.

Cada vegada s'instal·len més plaques solars que permeten acumular energia per a usos domèstics. Un altre sistema utilitzat són les cèl·lules fotovoltaiques, que transformen la llum solar en electricitat que fa funcionar instal·lacions amb exigències modestes.

L'home també ha fet servir ancestralment l'energia eòlica per moure embarcacions o molins de vent. La versió més moderna en són els aerogeneradors, que, agrupats en parcs eòlics, capten l'energia del vent i mitjançant un alternador la converteixen en electricitat.

Altres sistemes per obtenir energia són les centrals elèctriques, que aprofiten la força de l'aigua, i les centrals nuclears, que alliberen l'energia continguda en la mateixa matèria.

Al llarg de la història, l'home ha passat de consumir exclusivament per cobrir les seves necessitats bàsiques a consumir molts watts diaris, especialment després de la revolució industrial.

L'energia que necessitem per passar un dia

s 



La primera font d'energia que es va fer servir va ser la dels homes i els animals, seguida de la llenya per fer foc. Durant molts segles es van fer servir espelmes i llums d'oli o de petroli per a la il·luminació, carbó i llenya per cuinar i escalfar-se i carros per moure's. No és fins a la Revolució Industrial que no hi ha un canvi en el món de les energies. Actualment, l'electricitat és l'energia més utilitzada.

Antoni Martínez, director del Parc de l'Energia, destaca que cal fer un ús eficient de l'energia. La mobilitat forma part de la despesa diària d'energia i és més aconsellable fer servir transports públics, la bicicleta o anar a peu.

Què és l'ecologia?

L'ecologia és la ciència que estudia els éssers vius, el seu ambient, la distribució i abundància, com aquestes propietats són afectades per la interacció entre els organismes i el seu ambient. L'ambient inclou les propietats físiques que poden ser descrites com la suma de factors abiòtics locals, com el clima i la geologia, i els altres organismes que comparteixen aquest hàbitat (factors biòtics).
La visió integradora de l'ecologia planteja que és l'estudi científic dels processos que influencien la distribució i abundància dels organismes, les interaccions entre els organismes, així com les interaccions entre els organismes i la transformació dels fluxos d'energia i matèria.
El 1866 Ernst Häckel va introduir el concepte d'ecologia, compost de les paraules gregues οικος (casa, habitatge, llar) i λόγος (ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels sers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seua transformació per les comunitats biològiques.
L'ecologia és una ciència multidisciplinària. A causa del seu enfocament en els nivells més alts de l'organització de la vida a la terra i en interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l'ecologia utilitza moltes altres branques de ciència, sobretot la geologia i geografia, meteorologia, pedologia, química, i física, principalment. Així, es diu que l'ecologia és una ciència holística, un ciència que uneix per les com la biologia que en aquest enfocament es torna una disciplina subalterna que contribueix al coneixement ecològic.
Un concepte important en ecologia és el d'ecosistema, el conjunt d'éssers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les relacions que s'estableixen entre ells.

Un dels científics i investigadors més importants de l'ecologia va ser Ramon Margalef: fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial.

Podem visualitzar aquesta pàgina web sobre ecologia (conceptes bàsics i paper de l'home en el funcionament de l'ecosfera)

L'equilibri entre l'activitat humana i el manteniment dels ecosistemes

La xarxa d'espais protegits europeus Natura 2000 és plena d'exemples d'equilibri entre l'activitat humana i el manteniment dels ecosistemes. "El medi ambient" explica en què consisteix aquesta xarxa i parla d'algunes experiències concretes.

La ramaderia extensiva ha suplit durant segles els ramats de cavalls salvatges i de bisons en el paper de mantenidors de les praderies a les grans planes de l'Europa central. Però l'abandó de la ramaderia extensiva ha posat en perill les praderies litorals, en afavorir el creixement arbustiu i de canyissars. Canvia l'ecosistema, i les aus que no poden aterrar marxen. La Reserva Natural de Luitemaa va impulsar un projecte de restauració finançat per la Unió Europea que ha permès el retorn de les aus gràcies al foment de la ramaderia tradicional.

La xarxa d'espais protegits europeus Natura 2000 és plena d'exemples de contribució entre l'activitat humana i el manteniment de l'equilibri dels ecosistemes. Com els arrossars als deltes dels rius ibèrics o l'explotació salina i les piscifactories a Portugal, que preserven els aiguamolls i, de retruc, faciliten l'alimentació a les aus de potes llargues.
La xarxa consta de vint-i-cinc mil zones, que abasten vuit-cents mil quilòmetres quadrats, el 20 % del territori de la Unió Europea. Amb la incorporació de Romania i Bulgària, s'arribarà als vint-i-vuit mil espais, amb un milió de quilòmetres quadrats.

Tot plegat no és pas una qüestió d'estètica, sinó l'intent d'aturar, l'any 2010, la pèrdua de biodiversitat, un símptoma de destrucció de l'equilibri natural, que és el que garanteix la qualitat de l'agricultura, de la pesca, de l'aigua que bevem i de l'aire que respirem.

Què són els ecosistemes?

Un ecosistema és una unitat formada per una comunitat d'éssers vius (la biocenosi) i el lloc físic on aquests éssers vius viuen i es relacionen (el biòtop).... Aquí tenim una explicació del que són els ecosistemes. Unes activitats i un qüestionari a realitzar.

L'ecosistema

Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten en un lloc determinat,les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema.
Així, s'entén per cadena alimentària o tròfica cadascuna de les relacions alimentàries que s'estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.
D'ecosistemes n'hi ha per tot el planeta.
Passa, però, que l'acció de l'home a una escala fins ara mai coneguda està influint en molts ecosistemes i fins i tot destruint-los. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes són:

• Destrucció i fragmentació d'hàbitats
• Canvi climàtic
• Contaminació
• Espècies introduïdes
• Sobreexplotació

Controlar el canvi dels ecosistemes pot ser un dels reptes més importants amb els que la humanitat s'hagi d'enfrontar. La protecció dels ecosistemes naturals que queden en parcs naturals i altres àrees protegides és decisiva.

Les coordenades geogràfiques

Per aprendre a situar-nos en un mapa hem d'utilitzar les coordenades geogràfiques. Les coordenades geogràfiques permeten determinar la posició de cada punt a la Terra mitjançant tres coordenades, usant un sistema de coordenades esfèriques. Les dues primeres coordenades corresponen a la latitud i a la longitud del punt, la tercera a l'alçada sobre la superfície (o sobre el centre de la Terra). Aquí us presento unes activitats relacionades amb el seu aprenentatge de la pàgina edu365.cat: les coordenades geogràfiques

El Sol com a gènesi de totes les energies

 
El Sol, l'astre rei, és font de vida i de totes les energies que fem servir. L'espai "Energi K" descobreix les utilitats energètiques que té.

Des de fa milions d'anys, el Sol emet llum i calor provinents de les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior. En aquestes reaccions, l'hidrogen es converteix en heli. El Sol té 110 vegades el diàmetre de la Terra i és el seu nucli el que produeix el 90 % de l'energia. A banda de ser font de vida, l'efecte del Sol sobre la Terra comporta una sèrie de fenòmens que originen, de manera directa o indirecta, totes les fonts d'energia.

El meteoròleg Eloi Cordomí explica que el Sol és la principal font d'energia que tenim al planeta Terra. El Sol, per exemple, escalfa l'aire i l'aigua dels oceans, i això fa que es formin els núvols de precipitació, que poden deixar pluges. Si aquestes pluges cauen sobre les muntanyes, seran aprofitades pels rius i després aniran als embassaments. Als embassaments s'hi pot obtenir energia hidroelèctrica, que es pot aprofitar a la llar en forma d'electricitat.

Tant el carbó com el petroli provenen de plantes que van existir fa milions d'anys i que van créixer gràcies al Sol. D'altra banda, l'energia directa que arriba del Sol es pot aprofitar a través de plaques fotovoltaiques o de plaques tèrmiques.

A banda de ser la font de totes les energies, el Sol també és la base dels processos biològics. Gràcies a la radiació ultraviolada del Sol, les plantes fan la fotosíntesi i el cos humà produeix vitamina D.

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet retenir l'energia del Sol. El problema és que actualment s'emeten més gasos CO2 d'efecte hivernacle i això fa que es quedi més energia a la Terra de la que tocaria, i, per tant, que l'atmosfera tendeixi a anar-se escalfant.

En Cristian ens presenta el seu pais: Moldàvia

En Cristian de 1r B ens ha montat una presentació amb el que ha considerat més important de destacar del seu pais: Moldàvia

Moldàvia

View more presentations from Cristian.

Què és l'energia?

Hem estat veient la importància de l'energia en les nostres vides. Una breu introducció del què és l'energia i de la seva importància que ens mostra el programa EnergiK de Tv3.





*Nota: per veure aquest video heu de tenir instal.lat el reproductor "Real Player".

L'energia és la capacitat d'un cos per produir un treball. En aquest capítol, l'espai "Energi K" parla de la història i de l'evolució de l'energia.

La primera font d'energia que es va fer servir va ser la llenya, ja que era fàcil de trobar. Però la humanitat ha estat molts segles fent servir la força muscular d'homes i animals com a principal font d'energia, juntament amb molins d'aigua i de vent.

Al segle XIX, amb la Revolució Industrial, es comencen a utilitzar els combustibles fòssils massivament, com ara el carbó o el petroli, perquè donaven millor rendiment.

Avui en dia, la gran despesa energètica posa en perill les reserves de combustibles fòssils i el medi ambient. Per aquesta raó hi ha una investigació constant en el camp de les energies, especialment les renovables.

Carles Blasco, professor de física i tecnologia, aclareix que les energies renovables són totes aquelles que no s'esgotaran mai, com la hidroelèctrica, l'eòlica o la solar. Les energies no renovables són totes aquelles que s'acabaran esgotant i tenen un origen mineral o fòssil, com ara el carbó i el petroli.

Un dels sectors que més energia consumeix és el dels transports. Fins ara, tota l'energia que consumia provenia del petroli, però ja s'ha començat a investigar amb biocombustibles, combustibles d'origen vegetal fets de soja, blat de moro, etc. 

Més coses sobre el documental "Home"

"Home" ens ensenya, amb crítica i ganes de fer pensar, que tot allò que fem té repercussió sobre el medi que ens envolta, la relació entre l'ésser humà i la natura.


La pàgina oficial del projecte "Home" on es pot veure el vídeo en varis idiomes:


http://www.youtube.com/homeproject


Enllaços (links) a Viquipèdia en:  rus i en anglès



La música de "Home":



Altres temes de l'autor Armand Amar:

El documental comença amb la visió evolutiva de la Terra, i per tant també de la vida, començant per una terra deserta de éssers vius, les primitives aparicions d'aquests fins al sorgiment de la humanitat i la seva expansió; començant per l'aparició de l'agricultura (control humà sobre la natura), l'explicació del present fins a arribar a les prediccions sobre el futur de la Terra i de la humanitat. Acaba amb una visió optimista i anomena totes aquelles alternatives que s'estan portant a terme i es podrien portar per a millorar la vida dels humans en aquesta illa anomenada Terra.

El documental ens vol fer reflexionar de que al ritme que creix la humanitat sempre ens veurem amb el problema de la insostenibilitat, la sobre-població, la devastació, etc. Però el que està clar és que el nostre model de vida és injust i insostenible, i sobretot: millorable.
El documental conté unes frases que ens diuen moltes coses:

"El 20% de la humanitat consumeix el 80% dels recursos del planeta"

"Les despeses militars mundials són 12 cops superiors a les ajudes al desenvolupament"

"Mil milions de persones pateixen fam"

"Cada any desapareixen 13 milions d'hectàrees de bosc"

"Més del 50% dels cereals comercialitzats al món es destina a l'alimentació del bestiar i a la fabricació de biocombustibles"

"Les tres quartes parts dels recursos pesquers estan exhaurits, els falta poc o es comencen a exhaurir"

Documental "Home". La nostra llar, la llar de tots

Hem vist el documental de producció francesa "Home" i dirigit per Yann Arthus-Bertrand de l'any 2009. Està compost quasi totalment per preses aèries de diversos llocs de la Terra. Mostra la diversitat de la vida a la Terra i com se suposa que la humanitat està posant en perill l'equilibri ecològic del planeta. El film fou llançat simultàniament el 5 de juny de 2009 a cinemes de tot el món, en DVD, a la televisió, i a YouTube.
Hem de fer una petita exposició d'algun dels temes o problemes que planteja el documental i realitzar un treball sobre el que ens comenta d'aquests problemes i acompanyar-ho de fotografies interessants que ens il·lustrin sobre la problemàtica. Us animo a realitzar-ho el millor possible.